La felicitat en la infància

Factors que influeixen en la felicitat:
Externs: un 10%. Depèn del que ens envolta i té a veure amb les necessitats de les persones.

Genètics: un 50 % de la nostra predisposició a ser feliços, depèn de nosaltres.

Interns: un 40% de la felicitat depèn de nosaltres mateixos, des de la infantesa fins a la maduresa, podem aprendre a ser feliços desenvolupant una sèrie d’aptituds.

1. Ser amable: els nens amables experimenten uns nivells alts de satisfacció i energia, es tornen més afectius i agradables. Tenen estabilitat en les seves relacions.

2. Donar les gràcies: els nens que desenvolupen la seva actitud de reconeixement i gratitud cap a les coses seves i dels altres i ho entenen com a habitual, afavoreix l’estabilitat mental i enriqueix el seu creixement en l’entorn familiar. Quan mostra respecte per les coses que fan els altres, valoren també lo importants que som tots pel grup generant un sentiment de pertinença i seguretat dins la comunitat.

3. Ser positiu: els nens educats en una interpretació positiva del món són més segurs i creuen més en si mateixos. Les persones positives tenen un major control de la seva ment i les interpretacions que aquesta faci de la realitat són fonamentals per a definir la qualitat de vida percebuda i assolir la plena felicitat.

4. No etiquetar: les etiquetes limiten i perjudiquen el desenvolupament de la identitat del nen. La millor manera de desenvolupar la felicitat en la infantesa és tractar-los com si fossin el que haurien de ser per tal de convertir-los en el que potencialment poden ser. Cal dir que és una trapelleria, però no pas que ell és un nen dolent. Perquè sinó el nen s’habituarà a dir: Com que sóc així, no cal que canvií. Sóc així i sempre em castigaran. M’és igual.
5. No dramatitzar: intentar educar els nens per a que donin a les coses el seu just valor. Així diferenciaran i aprendran a distingir el que és realment important. Els nens acostumen a generalitzar-ho tot: sempre m’equivoco, tot em surt malament...

6. Assolir fites: els nens són molt feliços si aconsegueixen objectius per si mateixos. Si convé educar en la restricció d’hàbits relacionats amb l’oci, l’alimentació, etc., els ajudarem a no convertir-se en nens sense límits.

7. L’Autonomia: els nens desenvolupen la seva independència de l’entorn familiar tal i com van creixent, això potencia la seva autoestima i la confiança en si mateixos. Això vol dir que han d’equivocar-se, plorar, enfadar-se i tornar-ho a intentar. La sobreprotecció els fa un mal terrible sobre el desenvolupament de l’autonomia. Aquesta és la que fomentarà la seva maduresa, imprescindible pel bon desenvolupament com a persona.

8. L’Intel•ligència emocional: és molt important educar al nen per a que desenvolupi aquestes habilitats per tal que aprengui a controlar i regular les seves emocions i resoldre els seus conflictes de forma pacífica i sense patiment emocional. L’aprenentatge de les emocions condueix a adquirir habilitats socials, bàsiques per saber relacionar-se amb els altres.

Estimular la lectura

Uns quants consells per estimular i afavorir el gust per la lectura

· Dediqueu una estona cada dia a compartir la lectura amb els vostres fills/es. Podeu començar amb 10´.Mireu que sempre sigui el mateix moment perquè ho sapiguen i..vosaltres també!
·Que ells escullin el llibre o conte que vol llegir amb vosaltres.
·Assegureu-vos que tots esteu veient el conte..Col·loqueu-vos de costat.
·Deixeu que ells us guiïn pel conte.Per als més petits pot voler dir que girin le pàgines mentre vosaltres descriviu o expliqueu els dibuixos.Quan són més grans, li llegiu el conte i mésendavant, llegiu el conte entre tots.
·Parleu del conte el llegiu als vostres fills. Feu comentaris; connecteu les seves idees sobre el conte amb les seves experiències. Feu que els vostres fillsendevinin que passarà.
·Exagereu! Jugueu amb els signes i les expressions facials per caracteritzar els diferents personatges( imiteu-los amb diferents entonacions).
·Torneu a llegir el conte si els vostres fills us ho demanen.
·Més que disposar d'una gran varietat de contes, és preferible repetir i explicar de moltes formes diferents el mateix conte.

Com em sento?

L’activitat que ara es presenta és de les primeres que es treballen a les aules de cicle infantil.Ál nostre centre forma part del racó emocional i s’ introdueix des d’un principi per tal quel'alumnat vagi interioritzant la consciència emocional.

El mural que recull les diferents emocions inclou expressions d’imatges de nens i nenes. 

ACTIVITAT:   Avui em sento…         
BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ:  Introducció d’emocions que es treballaran a la classe: Content/a, trist/a, enfadat/da.
 
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
A partir de tenir ja en funcionament el racó de les emocions, es volen introduir tres emocions: content, trist, enfadat,amb la tutora vam pensar que cada dia, quan els infants arribessin a l’escola, podien manifestar el seu estat d’ànim. Van adaptar el racó i crear els materials per a fer realitat el que ens semblava era important. Dir, de manera voluntària, i poder compartir-lo amb els companys/es l’estat d’ànim que tenien quan entren a l’escola.
Comença la sessió, l'alumnat troba dins el racó de les emocions unes imatges..
  Era important transmetre als infants que podem saber com ens sentim i també el perquè ens sentim d’una o altra manera.
Al llarg del dia els infants poden canviar d’emoció depenent d’allò que els passa.
ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS..
La tutora i els mateixos alumnes poden decidir com ha de funcionar aquest racó. També cal decidir si cada vegada que un alumne/a fa un canvi d’emoció el comunica o no a la resta de companys.  
RECURSOS I MATERIALS

Imatges de lestres emocions.                         

  

L'esforç

L’esforç és necessari i bo per als infants perquè cada situació conflictiva és una possibilitat per aprendre, créixer personalment i fer-se’n responsables. Tenen el dret de sentir-se responsables dels seus actes i decisions i han de poder equivocar-se per aprendre que res ni ningú és perfecte ni idíl•lic. L’esforç és una possibilitat per aprendre a ser tenaç i persistent quan una cosa no surt com es tenia prevista i de forma ràpida. Amb l’esforç els infants augmenten la seva autoestima en comprovar que tenen la capacitat per resoldre els seus propis problemes i dificultats i sentir-se satisfets en aconseguir-ho.
La sobreprotecció i la manca d’esforç fomenta una personalitat feble i depenent dels adults. Facilita una baixa autoestima perquè no saben resoldre els seus propis conflictes i problemes i, fins i tot, pot potenciar un caràcter agressiu i violent perquè no toleren les frustracions.
Els pares i mares són persones generoses que engendren fills des de l’amor i volen el millor per a ells. Els sembla que facilitar-los totes les situacions que viuen sense contradir-los i enfadar-se, i potser, saltant alguns límits definits, aconseguiran el millor per a ells i és una equivocació. Cal acompanyar els infants des de l’amor però deixant-los espais per experimentar, afrontar, tenir reptes i també a equivocar-se. Espais per sentir el goig de ser una persona autònoma, capaç d’aconseguir reptes amb el seu propi esforç i ser una persona feliç.Diu Elsa Punset:”Desde niños deberíamos disciplinar la concentración, el esfuerzo: la disciplina te ayuda a buscar lo que te gusta, a exigírtelo…, a buscarte tu propia felicidad

Vocabulari d'emocions

Assertivitat

De manera ràpida, i davant la pregunta respecte què és l’assertivitat dic que és la capacitat de relacionar-se i comunicar-nos amb els altres des del propi respecte i respectant als altres

Empatia

És la capacitat personal per connectar, respectuosament i sincerament, amb els sentiments i les emocions d’una altra persona i per comprendre els seus arguments i els seus punts de vista.

Les emocions

Emoció

Una emoció, en la seva definició mes general, és un estat mental intens que, sorgit de manera espontània en el sistema nerviós, provoca una resposta psicològica, ja sigui positiva o negativa.

Es tracta d’un procés neuroquímic i cognitiu, relacionat amb la selecció de decisions, la memòria, l’atenció, l’ imaginació... I un conjunt de termes que la naturalesa ha anat perfeccionant al llarg del temps, per tal de sobreviure i reproduir-nos correctament.

"Etimològicament, la paraula emoció prové del terme llatí emotio, -onis , que és una combinació del prefix e- (enfora) y motio (moviment, acció, gest)."

Com treballar l’autoestima a casa?

• Acceptar el fill/a tal i com és; amb els seus defectes i virtuts, reconeixent les seves capacitats i limitacions.
• Marcar normes de conducta i convivència clares i justes, adequades a l’edat del nen. El no saber establir límits clars és perjudicial per l’autoestima.
• No sempre hem de deixar que els fills/es facin o aconsegueixin immediatament allò que volen.
• Tenir confiança en ells. Cal donar-los oportunitats.
• Tenir expectatives realistes.
• Donar sempre un tracte respectuós. Si cal renyar es pot fer des de l’acompanyament, a través del diàleg i explicant el per què. Utilitzar expressions i frases com ara: Entenc que estiguis enfadat però en aquest moment no…. D’aquesta manera mostrem respecte pels seus sentiments
• Escoltar activament * i interessar-se pels problemes que presenta el fill/a.
• Fer-li saber que estem satisfets d’ell. Reforçar els components positius. Valorar l’esforç.
• No ser sobreprotectors i fomentar l’autonomia del nostre fill/a. Deixar que faci per si sol tot allò que és capaç de fer sol, tenint en compte la seva edat i les seves capacitats.
• Procurar predicar amb l’exemple. Els adults fem de model i ells ens copien conscient i inconscientment.
• Cal parlar als fills no com a iguals, sinó com a pares i mares que tenen l’autoritat per educar-los (L’autoritat no és autoritarisme ni aplicar el perquè ho dic jo).
• Invertir temps fent activitats junts. Compartint aprenen a compartir amb els altres.