Curs 2016-17
Benvinguts i benvingudes a un nou curs que esperem sigui emocionant i divertit per a tots i totes.
M'han fet arribar una faula que vull compartir amb tots i totes vosaltres. Aquesta història....fa pensar força
els que vivim i treballem envoltats de persones, el missatge de la faula és molt potent i construcctiu.
LA FAULA DEL ERIÇÓ
Durant
l'Edat de Gel, molts animals van moriri a causa del fred. Els eriçons
adonant-se de la situació, van decidir unir-se en grups. D'aquesta
manera s'abrigarien, i protegirien entre si, però les espines de cada un ferien als companys més propers, els que just oferien més color.
Per
tant van decidir allunyar-se els uns als altres i van començar a morir
congelats. Així que van haver de fer una elecció, o acceptaven les
espines dels seus companys o desapareixien de la Terra.
Amb
saviesa, van decidir tornar a estar junts. D'aquesta manera van aprendre
a conviure aamb les petites ferides que la relació amb els altres podem
ocasionar, ja que el més important és la calorde l'altre. I així van
poder sobreviure.
Per reflexionar: La millor
relació no és aquella que uneix a persones perfectes, sino aquella en
què cada individu aprèn a viure amb els defectes dels altres i admirar
les seves qualitats.
dilluns
dimecres
Aquesta carta conté una sèrie de pautes per orientar-vos en
l'educació dels vostres fills/es
Estimats pare i mare:
.A vegades demano per veure tot el que puc aconseguir, no
em donis tot el que demano.
A les bones contestes millor, cridant m'ensenyes a cridar
i jo no ho vull fer.
.Compleix amb les promeses, bones o dolentes, si em
promets un premi dona-me'l, però si és
un càstig també.
Valora els meus progressos, ajuda'm a tenir confiança amb
mi mateix.
Ensenya'm amb el teu exemple, aprendré el que tu facis
encara que no ho diguis.
Si tu fas ho tot per mi jo mai no aprendré, deixa que em
vesteixi, que em renti, que mengi sol, que
em cordi les sabates, que recolli les meves joguines, ... encara que tardi més.
Sigueu constants amb les normes de conducta.
Poseu-vos d'acord papà i mamà amb els
padrins, així no em desorientareu.
Dedica'm cada dia un poc del teu temps: conta'm contes,
canta'm cançons, mira'm als ulls quan parlem i escolta'm
M'agraden les joguines educatives: puzzles, pintures,
contes, construccions... Les joguines
bèl.liques no són educatives
( espases, pistoles...)
Selecciona els programes de T.V. que puc veure, alguns són
molt agressius, em posen nerviós i em creen pors.
Les llaminaduress i pastissos no m'alimenten. Abans d'anar
a l'escola he d’esmorzar bé per treure'n més profit i he de dormir al menys 10
hores.
Ajuda'm a entendre i respectar les demés llengües.
ESTIMA'M I DIGA-M'HO, A MI M'AGRADA ESCOLTAR-T'HO I EM DONA
SEGURETAT
PARLEM DE VALORS
LA VALENTIA D'AFRONTAR LA POR
Quants cops hem dit o escoltat l'expressió:"No tinguis por,que no passa res!". I tanmateix, la por és una emoció primària que totes les persones sentim des de que naixem. No és ni bona ni dolenta, simplement hi és. D'una banda, té aspectes positius; ens ajuda a ser prudents en situacions de risc i a detectar possibles perills. Així , doncs, és una emoció fonamental per a la supervivència.
Ara bé, una por desmesurada o permanent ens pot paralitzar, fins i tot, es pot arribar a viure amb por sense saber exactamenta a què.
Per els infants és tranquil·litzador saber que els grans també tenen por i que no és per manca de valentia.
Els més petits temen la foscor,a la nit, els monstres, alló inexplicable, quedar-se sols, etc.
Acceptar la por és el camí per superar-la. En canvi, negar-la no ajudaria els infants a sentirse compresos i acompanyats en un moment difícil.
Algunes estratégies per ensenyar a superar les pors
-Feu preguntes sobre la por: Com és la por? Quina forma té?
-Ensenyeu-los frases per dir-se internament, com ara: "Ho explicaré als pares", "Aquesta por és ben petita",
" Només viu a la meva imaginació", etc.
-Feu que escriguin el que els fa por en un paper i llençar-lo a la paperera.
-Fiqueu la por dins un globus; inflant-lo introduïm la por, i enlairant-lo l'enviem lluny.
-Dieu als vostres fills i filles que totes les persones tenim por d'alguna cosa.
Quants cops hem dit o escoltat l'expressió:"No tinguis por,que no passa res!". I tanmateix, la por és una emoció primària que totes les persones sentim des de que naixem. No és ni bona ni dolenta, simplement hi és. D'una banda, té aspectes positius; ens ajuda a ser prudents en situacions de risc i a detectar possibles perills. Així , doncs, és una emoció fonamental per a la supervivència.
Ara bé, una por desmesurada o permanent ens pot paralitzar, fins i tot, es pot arribar a viure amb por sense saber exactamenta a què.
Per els infants és tranquil·litzador saber que els grans també tenen por i que no és per manca de valentia.
Els més petits temen la foscor,a la nit, els monstres, alló inexplicable, quedar-se sols, etc.
Acceptar la por és el camí per superar-la. En canvi, negar-la no ajudaria els infants a sentirse compresos i acompanyats en un moment difícil.
Algunes estratégies per ensenyar a superar les pors
-Feu preguntes sobre la por: Com és la por? Quina forma té?
-Ensenyeu-los frases per dir-se internament, com ara: "Ho explicaré als pares", "Aquesta por és ben petita",
" Només viu a la meva imaginació", etc.
-Feu que escriguin el que els fa por en un paper i llençar-lo a la paperera.
-Fiqueu la por dins un globus; inflant-lo introduïm la por, i enlairant-lo l'enviem lluny.
-Dieu als vostres fills i filles que totes les persones tenim por d'alguna cosa.
La felicitat en la infància
Factors que influeixen en la felicitat:
Externs: un 10%. Depèn del que ens envolta i té a veure amb les necessitats de les persones.
Genètics: un 50 % de la nostra predisposició a ser feliços, depèn de nosaltres.
Interns: un 40% de la felicitat depèn de nosaltres mateixos, des de la infantesa fins a la maduresa, podem aprendre a ser feliços desenvolupant una sèrie d’aptituds.
1. Ser amable: els nens amables experimenten uns nivells alts de satisfacció i energia, es tornen més afectius i agradables. Tenen estabilitat en les seves relacions.
2. Donar les gràcies: els nens que desenvolupen la seva actitud de reconeixement i gratitud cap a les coses seves i dels altres i ho entenen com a habitual, afavoreix l’estabilitat mental i enriqueix el seu creixement en l’entorn familiar. Quan mostra respecte per les coses que fan els altres, valoren també lo importants que som tots pel grup generant un sentiment de pertinença i seguretat dins la comunitat.
3. Ser positiu: els nens educats en una interpretació positiva del món són més segurs i creuen més en si mateixos. Les persones positives tenen un major control de la seva ment i les interpretacions que aquesta faci de la realitat són fonamentals per a definir la qualitat de vida percebuda i assolir la plena felicitat.
4. No etiquetar: les etiquetes limiten i perjudiquen el desenvolupament de la identitat del nen. La millor manera de desenvolupar la felicitat en la infantesa és tractar-los com si fossin el que haurien de ser per tal de convertir-los en el que potencialment poden ser. Cal dir que és una trapelleria, però no pas que ell és un nen dolent. Perquè sinó el nen s’habituarà a dir: Com que sóc així, no cal que canvií. Sóc així i sempre em castigaran. M’és igual.
5. No dramatitzar: intentar educar els nens per a que donin a les coses el seu just valor. Així diferenciaran i aprendran a distingir el que és realment important. Els nens acostumen a generalitzar-ho tot: sempre m’equivoco, tot em surt malament...
6. Assolir fites: els nens són molt feliços si aconsegueixen objectius per si mateixos. Si convé educar en la restricció d’hàbits relacionats amb l’oci, l’alimentació, etc., els ajudarem a no convertir-se en nens sense límits.
7. L’Autonomia: els nens desenvolupen la seva independència de l’entorn familiar tal i com van creixent, això potencia la seva autoestima i la confiança en si mateixos. Això vol dir que han d’equivocar-se, plorar, enfadar-se i tornar-ho a intentar. La sobreprotecció els fa un mal terrible sobre el desenvolupament de l’autonomia. Aquesta és la que fomentarà la seva maduresa, imprescindible pel bon desenvolupament com a persona.
8. L’Intel•ligència emocional: és molt important educar al nen per a que desenvolupi aquestes habilitats per tal que aprengui a controlar i regular les seves emocions i resoldre els seus conflictes de forma pacífica i sense patiment emocional. L’aprenentatge de les emocions condueix a adquirir habilitats socials, bàsiques per saber relacionar-se amb els altres.
Externs: un 10%. Depèn del que ens envolta i té a veure amb les necessitats de les persones.
Genètics: un 50 % de la nostra predisposició a ser feliços, depèn de nosaltres.
Interns: un 40% de la felicitat depèn de nosaltres mateixos, des de la infantesa fins a la maduresa, podem aprendre a ser feliços desenvolupant una sèrie d’aptituds.
1. Ser amable: els nens amables experimenten uns nivells alts de satisfacció i energia, es tornen més afectius i agradables. Tenen estabilitat en les seves relacions.
2. Donar les gràcies: els nens que desenvolupen la seva actitud de reconeixement i gratitud cap a les coses seves i dels altres i ho entenen com a habitual, afavoreix l’estabilitat mental i enriqueix el seu creixement en l’entorn familiar. Quan mostra respecte per les coses que fan els altres, valoren també lo importants que som tots pel grup generant un sentiment de pertinença i seguretat dins la comunitat.
3. Ser positiu: els nens educats en una interpretació positiva del món són més segurs i creuen més en si mateixos. Les persones positives tenen un major control de la seva ment i les interpretacions que aquesta faci de la realitat són fonamentals per a definir la qualitat de vida percebuda i assolir la plena felicitat.
4. No etiquetar: les etiquetes limiten i perjudiquen el desenvolupament de la identitat del nen. La millor manera de desenvolupar la felicitat en la infantesa és tractar-los com si fossin el que haurien de ser per tal de convertir-los en el que potencialment poden ser. Cal dir que és una trapelleria, però no pas que ell és un nen dolent. Perquè sinó el nen s’habituarà a dir: Com que sóc així, no cal que canvií. Sóc així i sempre em castigaran. M’és igual.
5. No dramatitzar: intentar educar els nens per a que donin a les coses el seu just valor. Així diferenciaran i aprendran a distingir el que és realment important. Els nens acostumen a generalitzar-ho tot: sempre m’equivoco, tot em surt malament...
6. Assolir fites: els nens són molt feliços si aconsegueixen objectius per si mateixos. Si convé educar en la restricció d’hàbits relacionats amb l’oci, l’alimentació, etc., els ajudarem a no convertir-se en nens sense límits.
7. L’Autonomia: els nens desenvolupen la seva independència de l’entorn familiar tal i com van creixent, això potencia la seva autoestima i la confiança en si mateixos. Això vol dir que han d’equivocar-se, plorar, enfadar-se i tornar-ho a intentar. La sobreprotecció els fa un mal terrible sobre el desenvolupament de l’autonomia. Aquesta és la que fomentarà la seva maduresa, imprescindible pel bon desenvolupament com a persona.
8. L’Intel•ligència emocional: és molt important educar al nen per a que desenvolupi aquestes habilitats per tal que aprengui a controlar i regular les seves emocions i resoldre els seus conflictes de forma pacífica i sense patiment emocional. L’aprenentatge de les emocions condueix a adquirir habilitats socials, bàsiques per saber relacionar-se amb els altres.
Estimular la lectura
Uns quants consells per estimular i afavorir el gust per la lectura
· Dediqueu una estona cada dia a compartir la lectura amb els vostres fills/es. Podeu començar amb 10´.Mireu que sempre sigui el mateix moment perquè ho sapiguen i..vosaltres també!
·Que ells escullin el llibre o conte que vol llegir amb vosaltres.
·Assegureu-vos que tots esteu veient el conte..Col·loqueu-vos de costat.
·Deixeu que ells us guiïn pel conte.Per als més petits pot voler dir que girin le pàgines mentre vosaltres descriviu o expliqueu els dibuixos.Quan són més grans, li llegiu el conte i mésendavant, llegiu el conte entre tots.
·Parleu del conte el llegiu als vostres fills. Feu comentaris; connecteu les seves idees sobre el conte amb les seves experiències. Feu que els vostres fillsendevinin que passarà.
·Exagereu! Jugueu amb els signes i les expressions facials per caracteritzar els diferents personatges( imiteu-los amb diferents entonacions).
·Torneu a llegir el conte si els vostres fills us ho demanen.
·Més que disposar d'una gran varietat de contes, és preferible repetir i explicar de moltes formes diferents el mateix conte.
· Dediqueu una estona cada dia a compartir la lectura amb els vostres fills/es. Podeu començar amb 10´.Mireu que sempre sigui el mateix moment perquè ho sapiguen i..vosaltres també!
·Que ells escullin el llibre o conte que vol llegir amb vosaltres.
·Assegureu-vos que tots esteu veient el conte..Col·loqueu-vos de costat.
·Deixeu que ells us guiïn pel conte.Per als més petits pot voler dir que girin le pàgines mentre vosaltres descriviu o expliqueu els dibuixos.Quan són més grans, li llegiu el conte i mésendavant, llegiu el conte entre tots.
·Parleu del conte el llegiu als vostres fills. Feu comentaris; connecteu les seves idees sobre el conte amb les seves experiències. Feu que els vostres fillsendevinin que passarà.
·Exagereu! Jugueu amb els signes i les expressions facials per caracteritzar els diferents personatges( imiteu-los amb diferents entonacions).
·Torneu a llegir el conte si els vostres fills us ho demanen.
·Més que disposar d'una gran varietat de contes, és preferible repetir i explicar de moltes formes diferents el mateix conte.
dimarts
Com em sento?
L’activitat que ara es presenta és de les primeres que es treballen a les aules de cicle infantil.Ál nostre centre forma part del racó emocional i s’ introdueix des d’un principi per tal quel'alumnat vagi interioritzant la consciència emocional.
El mural que recull les diferents emocions inclou expressions d’imatges de nens i nenes.
ACTIVITAT: Avui em sento… BLOC TEMÀTIC: Consciència emocional
OBJECTIU i/o FINALITAT DE LA SESSIÓ: Introducció d’emocions que es treballaran a la classe: Content/a, trist/a, enfadat/da.
DESENVOLUPAMENT DE L’ACTIVITAT:
A partir de tenir ja en funcionament el racó de les emocions, es volen introduir tres emocions: content, trist, enfadat,amb la tutora vam pensar que cada dia, quan els infants arribessin a l’escola, podien manifestar el seu estat d’ànim. Van adaptar el racó i crear els materials per a fer realitat el que ens semblava era important. Dir, de manera voluntària, i poder compartir-lo amb els companys/es l’estat d’ànim que tenien quan entren a l’escola.
Comença la sessió, l'alumnat troba dins el racó de les emocions unes imatges..
Era important transmetre als infants que podem saber com ens sentim i també el perquè ens sentim d’una o altra manera.
Al llarg del dia els infants poden canviar d’emoció depenent d’allò que els passa.
ACORDS PRESOS, COMPROMISOS ADQUIRITS..
La tutora i els mateixos alumnes poden decidir com ha de funcionar aquest racó. També cal decidir si cada vegada que un alumne/a fa un canvi d’emoció el comunica o no a la resta de companys.
RECURSOS I MATERIALS
Subscriure's a:
Missatges (Atom)